SERVEIS MÈDICS

La tinció de PAS-D s'utilitza per a la detecció de mucines en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció per a la detecció de mucines, especialment en mostres citològiques.

Tinció per a la detecció de mucopolisacàrids àcids en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció histoquímica per diferenciar el teixit connectiu, que tenyeix les fibres musculars de vermell i el col·lagen de verd, fet que permet diferenciar el teixit connectiu en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció per la detecció de fibres elàstiques, especialment útil en les mostres cutànies per l'estudi de malalties relacionades amb alteracions en el teixit connectiu en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció destinada a la determinació de proteïna amiloide en talls parafinats de teixits fixats en formol, mitjançant el microscopi de llum polaritzada.

Tinció que permet la coloració de bactèries amb la tinció segons Gram en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció per la detecció de bacils àcid-alcohol resistents en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció que permet estudiar amb major precisió les característiques dels nuclis de les cèl·lules, la presència de mastòcits així com la identificació d'alguns microorganismes (Leishmània) en talls parafinats de teixits fixats en formol.

Tinció a base de metenamina de plata que s'utilitza per la detecció de fongs i dels quistos del Pneumocystis carini en talls parafinats de teixits fixats.

Tinció destinada a la identificació de pigment melànic en un teixit o lesió tumoral en talls fixats.

CITOQUERATINA CAM 5.2: És un pool de queratines de baix pes molecular que s’utilitza habitualment per establir el fenotip epitelial d'una neoformació. L'expressen gairebé tots els tumors epitelials, excepte
els de diferenciació escamosa.

CITOQUERATINA AE1-3: És un pool de queratines d'alt pes molecular que s’utilitza habitualment per establir el fenotip epitelial d'una neoformació. L'expressen els tumors epitelials de diferenciació escamosa.

CITOQUERATINA 34-beta-E-12: És un pool de queratines que s’utilitza habitualment per establir el fenotip epitelial d'una neoformació. La solen expressar gairebé tots els tumors epitelials, inclosos els de diferenciació escamosa. És un marcador especialment útil en el diagnòstic de càncer prostàtic, ja que s'expressa en las cèl·lules basals de les glàndules protàtiques.

CITOQUERATINA 7: És una queratina de pes molecular intermedi que s’utilitza habitualment juntament amb la citoqueratina 20 per establir el fenotip epitelial d'una neoformació, habitualment de caràcter metastàsic i d’origen desconegut. La combinació de citoqueratina 7 i 20 ajuda a orientar sobre la localització del tumor primari.

CITOQUERATINA 20: És una queratina de pes molecular intermedi que s’utilitza habitualment juntament amb la citoqueratina 7 per establir el fenotip epitelial d'una neoformació, habitualment de caràcter metastàsic i d’origen desconegut. La combinació de citoqueratina 7 i 20 ajuda a orientar sobre la localització del tumor primari.

CITOQUERATINA 5/6: És una queratina de pes molecular intermedi que s’utilitza habitualment com a ajuda al diagnòstic del càncer de mama. És un marcador de les cèl·lules basals dels ductes mamaris primaris.

VIMENTINA: És un filament intermedi que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions de caràcter mesenquimal. És un marcador que s'expressa en la majoria dels sarcomes i com a accepció en alguns carcinomes pobrament diferenciats.

DESMINA: És u n filament intermedi que s'utilitza habitualment com marcador de tumoracions d'origen muscular tant llis com estriat. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors musculars benignes l malignes.

PROTEINA GLIAL: És un filament intermedi que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen neural tant central com perifèric. És un marcador molt útil en el diagnòstic diferencial de tumors del sistema nerviós central.

NEUROFILAMENTS: És un filament intermedi que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen neural sobretot d'origen central. És un marcador molt útil en el diagnòstic diferencial de tumors del sistema nerviós central.

ACTINA MUSCULAR ESPECÍFICA: Anticós per a l’actina present a cèl.lules cardíaques, cèl.lules musculars estriades i a múscul llis, sent útil com a marcador de tumoracions d’origen muscular i miofibroblàstiques. És un marcdor que s’expressa en la majoria des tumors musculars benignes i malignes. Per tenir una validesa òptima s’ha d’utilitzar conjuntament amb la desmina en la tumoració problema.

ACTINA DE MÚSCUL LLIS: Anticós per l’actina present a cel.lules mioepitelials i musculars llises, sent útil com a marcador de tumoracions d’origen muscular llis. S’expressa en la majoria de tumors de múscul llis benignes i malignes. Per tenir una validesa òptima s’ha d’utilitzar conjuntament amb la desmina en la tumoració problema.

PODOPLANINA; (D2-40): Anticós per una sialoglucoproteina de superficie present a diversos tipus cel.lulars, sent útil com a marcador de tumoracions d’origen vascular, sobretot d’origen limfàtic. S’expressa en la majoria de tumors limfàtics benignes i malinges, sent molt útil per establir el diagnòstic diferencial entre lesions d’origen arterial o venós i lesions d’origen limfàtic.

FACTOR VIII: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen vascular tant arterial, venós com limfàtic. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors vasculars benignes i malignes. Per tenir una validesa òptima s'ha d'utilitzar conjuntament amb CD31 i/ò CD34.

CD31: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen vascular tant arterial, venós com limfàtic. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors vasculars benignes i malignes. Per tenir una validesa òptima s'ha d'utilitzar conjuntament amb el Factor VIII i/ò CD34.

CD34: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d’origen vascular tant arterial, venós com limfàtic; però a més es útil pels diagnòstics de dermatofibrosarcoma protuberants, tumor fibrós solitari i tumors de l'estroma gastrointestinal. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors vasculars benignes i malignes. Per tenir una validesa òptima s'ha d'utilitzar conjuntament amb el Factor VIII i/ò CD31. Aquest marcador té una importància notable en el diagnòstic diferencial entre el dermatofibroma i el dermatofibrosarcoma protuberants. També sol tenir expressió en els tumors fibrosos solitaris de qualsevol localització i en els
tumors de l'estroma gastrointestinal (GIST).

D2-40: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d’origen vascular sobretot d’origen limfàtic. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors limfàtics benignes i malignes. És molt útil per establir el diagnòstic diferencial entre lesions d'origen arterial ó venós, i lesions d’origen limfàtic.

HHV8: (Human herpesvirus 8 o herpesvirus associat a sarcoma de Kaposi)
Anticós que s’utilitza per a l’estudi de lesions vasculars kaposiformes. S’expressa en lesions de sarcoma de Kaposi, a nivel endotelial.

Els anticossos utilitzats a immunohistoquímica també es poden combinar en algunes ocasions, realitzant tincions dobles d’immunohistoquímica, per poder veure, en una mateix tall, la presencia de dues poblacions diferents o per saber a quina población cel.lular s’expressa un determinat marcador.

CD99: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d’origen neuronal primitiu. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors neuroectodèrmics primitius (PNET). També és un marcador d’utilitat en el diagnòstic i caracterització d'alguns tumors cutanis com el carcinoma de Merkel, ò tumors de qualsevol localització d'origen neuroectodèrmic.

PROTEÏNA S-100: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen neuronal, sobretot d'origen perifèric. És un marcador que s'expressa en la majoria dels tumors neuronals tant benignes com malignes de qualsevol localització. També és un marcador d'utilitat en el diagnòstic de tumors d'origen melànic cutanis o extracutanis. S'expressa en tots els nevus i en el melanoma.

ENOLASA NEURONAL ESPECÍFICA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen neuronal d'origen primitiu o perifèric de qualsevol localització.

SINAPTOFISINA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen neuroendocrí. És un marcador d'utilitat en els tumors carcinoides i en el diagnòstic i caracterització d'alguns tumors cutanis com el carcinoma de Merkel.
Aquest marcador ajuda a establir la diferenciació neuroendocrina de carcinomes de qualsevol localització. La seva utilització és útil juntament amb el marcador cromogranina.

CROMOGRANINA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador
de tumoracions d'origen neuroendocrí. És un marcador d'utilitat en els tumors carcinoides i en el diagnòstic i caracterització d'alguns tumors cutanis com el carcinoma de Merkel. Aquest marcador ajuda a establir la diferenciació neuroendocrina de carcinomes de qualsevol localització. La seva utilitat és útil juntament amb el marcador sinaptofisina.

TIROGLOBULINA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació de tumoracions d'origen tiroïdal, sobretot com a diferenciació fol·licular. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

CALCITONINA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació de tumoracions d'origen tiroïdal. sobretot amb diferenciació medul·lar. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

BETA-HCG: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació de tumoracions d'origen germinal, tant en lesions d'origen testicular com lesions d'origen ovàric. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

CD68: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de tumoracions d'origen histiocitari de qualsevol localització. És un marcador lisosomal que s'expressa en la majoria dels tumors histiocitaris o librohistiocitaris benignes i malignes.

ALFA-1-ANTITRIPSINA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació de tumoracions d'origen germinal, tant en lesions d'origen testicular com lesions d'origen ovàric. També s’utilitza en tumoracions primàries hepàtiques, sobretot en el hepatocarcinoma. És útil també com a marcador de “screening” en el
diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

MIELOPEROXIDASSA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions d'origen mieloide de qualsevol localització, essent de més importància en el camp dels tumors hematopoèsics com les leucèmies. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

ANTIGEN PROSTÀTIC ESPECÍFIC (PSA): És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació prostàtica en els carcinomes primaris. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

P50-4S: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació prostàtica en els carcinomes primaris. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

RACEMASA/P-36 (Doble tinción): És combinat que s'utilitza com a marcador prostàtico en els carcinomes primaris i també en lesions de PIN  de alt grau. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

HMB45: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació melànica en patologia cutània. S'expressa en la majoria de nevus, lesions tipus lentigen i melanomes. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

MELAN-A: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació melànica en patologia cutània. S'expressa en la majoria de nevus, lesions tipus lentigen i melanomes. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

ALFA-FETOPROTEÏNA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions d'origen germinal, tant en lesions d'origen testicular com lesions d'origen ovàric. També s'utilitza en tumoracions primàries hepàtiques, sobretot en el hepatocarcinoma. És útil també com a marcador de “screening” en el
diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

TTF-1: És un anticòs que s’utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions d'origen pulmonar ó tiroïdal. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

HBME-1: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions d'origen mesotelial. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

ANTÍGEN CARCINO-EMBRIONARI (CEA): És un anticòs que s’utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions d'origen germinal, tant en lesions d'origen testicular com en lesions d'origen ovàric. També s'utilitza en tumoracions primàries d'origen digestiu i cutani. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

ANTÍGEN EPITELIAL DE MEMBRANA (EMA): És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions epitelials de qualsevol origen i localització. També s'utilitza en tumoracions primàries d'origen cutani. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

C-KIT: És un anticòs que s’utilitza habitualment com a marcador de diferenciació en tumoracions de l'estroma gastrointestinal (GIST). També s’utilitza en lesions d'origen cutani ja que és un marcador que s'expressa en els mastòcits. És útil també com a marcador de “screening” en el diagnòstic diferencial de tumors metastàsics d'origen desconegut.

CITOMEGALOVIRUS: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'infecció d'aquest microorganisme en les cèl·lules del teixit problema.

VIRUS HERPES TIPUS I: És un anticòs que s’utilitza habitualment com a marcador d'infecció d'aquest microorganisme en les cèl·lules del teixit problema.

VIRUS HERPES TIPUS II: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'infecció d'aquest microorganisme en les cèl·lules del teixit problema.

VIRUS DE LA HEPATITIS B: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'infecció d'aquest microorganisme en les cèl·lules del teixit problema.

TREPONEMA PALLIDUM: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'infecció d'aquest microorganisme en les cèl·lules del teixit problema.

Ki-67: És un marcador de proliferació cel·lular. És molt útil per tal d'establir el grau d’agressivitat en tumors de qualsevol origen fenotípic i de qualsevol localització.

RECEPTORS D'ESTRÒGENS: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'expressió d'aquestes hormones en les cèl·lules del càncer de mama.

RECEFTORS DE PROGESTERONA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador D’expressió d'aquestes hormones en les cèl·lules del càncer de mama.

HERCEPTEST: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'expressió de erb-2 en les cèl·lules del càncer de mama.

P-53: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador pronòstic en les cèl·lules del càncer de mama.

E-CADHERINA: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador d'expressió en les cèl·lules del càncer de mama per tal d’establir la diferenciació ductal ó lobulillar de la neoplàsia.

CD45Rb: És un anticòs que s'utilitza habitualment com a marcador genèric de diferenciació limfoide.

MARCADORS UTILS EN EL DIAGNÒSTIC DE LIMFOMES:

Els marcadors relacionats en aquest llistat s'utilitzen en forma de panels. El panel escollit varia en cada cas depenent de la morfologia de la lesió limfoide existent. El resultat d’aquests panels immunohistoquímics, en la majoria dels casos s'hauran de complementar amb els estudis moleculars que per cada lesió sigui necessari.

És una tècnica que té la seva utilitat sobretot en el camp de la patologia cutània i de la patologia renal, en els estudis de malalties autoimmunes i en el camp de les malalties ampolloses. Es realitza amb els següents antisèrums IgG, IgM, IgA, C3, C1q y fibrinogen.

Aquesta tècnica requereix que la biòpsia s'hagi conservat en congelació o be hagi estat submergida en medi de Mitchell en el moment de la seva obtenció. Aquesta solució està disponible i, a la vostra disposició en el laboratori.

HIBRIDACIÓ “IN SITU” FLUORESCENT (FISH): aquesta tècnica, en el camp de la patologia mamària, s'utilitza per l'estudi de erb-2. És útil en aquells casos en que el HercepTest no aporta resultats concloents i, per tant s'ha de recorre a procediments més sofisticats.

HIBRIDACIÓ “IN SITU” AMB PLATA (SISH): aquesta tècnica, en el camp de la patologia mamària, s'utilitza per l'estudi de erb-2. És útil en aquells casos en que el HercepTest no aporta resultats concloents i, per tant s'ha de recorre a procediments més sofisticats. Tècnicament te l’ avantatge de no necessitar sistemes tècnics fluorescents per a la seva interpretació.

SCREENING DE VIRUS  PER P.C.R. (Herpes Simplex Virus I, Herpes Simplex Virus II, Varicela Zoster, Citomegalovirus,Epstein Barr Virus, Herpesvirus humà VI,  Herpesvirus humà VII,  Herpesvirus humà VIII i Enterovirus): És una tècnica que requereix l'extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR i es pot realitzar en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE MICOBACTERIUM TUBERCULOSIS PER P.C.R.: És una tècnica que
requereix l'extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR i es pot realitzar en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE MICOBACTERIES ATÍPIQUES PER P.C.R.: És una tècnica que
requereix l'extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR i es pot realitzar en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE LEISHMANIA PER P.C.R.: És una tècnica que requereix l'extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb la tècnica de PCR, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE VIRUS DEL PAPILOMA HUMÀ (H.P.V.) PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció de ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d'ampli espectre s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR, en biòpsies processades de forma estàndard
i fixades en formol.

ESTUDI DE VIRUS HTLV-1 PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció de ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d'ampli espectre s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR, en biòpsies processades de forma estàndard
i fixades en formol.

ESTUDI DE VIRUS DE MERKEL (Poliomavirus) PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció de ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d'ampli espectre s'estableix l’existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR, en biòpsies processades de forma estàndard

ESTUDI DE VIRUS HERPES TIPUS 8 (HHV-8) PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d'ampli espectre s'estableix la existència d'aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb la tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades
en formol. La determinació d'aquest virus es útil, entre d'altres circumstàncies, en cas de diagnòstic diferencial d'algunes lesions vasculars, per tal d'establir el diagnòstic de sarcoma de Kaposi.

ESTUDI DE VIRUS D'EPSTEIN-BARR (E.B.V.) PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d'ampli espectre s'estableix la existència d’aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en
formol.

ESTUDI DE CITOMEGALOVIRUS PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d’ampli espectre s'estableix la existència d’aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb la tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE TOXOPLASMA GONDII PER P.C.R: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d’ampli espectre s'estableix la existència d’aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb la tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE LA PRESÈNCIA D’ H. PYLORI PER P.C.R I TIPIFICACIÓ DE MUTACIONES ASSOCIADES A LA RESISTÈNCIA AL TRACTAMENT: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un espectre de sondes específiques d’ampli espectre s'estableix la existència d’aquest microorganisme en la biòpsia remesa. Es realitza amb la tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE REORDENAMENT DEL GEN QUE CODIFICA PER LES CADENES PESADES DE LES IMMUNOGLOBULINES: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de
la mostra remesa i, mitjançant un estudi de les regions FRI, FRII I FRIII, s'estableix l'existència d'una població clonal. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE REORDENAMENT DEL GEN QUE CODIFICA PER LES CADENES LLEUGERES (Kappa i Lambda) DE LES IMMUNOGLOBULINES: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi de les regions FRI, FRII I FRIII, s'estableix l'existència d'una població clonal. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

ESTUDI DE REORDENAMENT DEL CEN QUE CODIFICA PER LES CADENES GAMMA
I BETA DEL RECEPTOR DE CÈL·LULES T: És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència d'una població clonal. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.

És una tècnica que requereix extracció d’ADN de la mostra remesa i, mitjançant un estudi amb sondes específiques s'estableix l'existència de mutacions. Es realitza amb tècnica de PCR i, en biòpsies processades de forma estàndard i fixades en formol.